L'odissea bàrbara

Policia en ciutats frontereres, minaire en ciutats conflictives, viatjant de productes innecessaris, periodista per a diaris locals, oficial del Setè de Cavalleria, ocasionalment confiter, i finalment executiu de grans empreses, als trenta-cinc anys Edgar Rice Burroughs (1875-1950) va començar a escriure històries fantàstiques que des del primer moment havien de tenir una enorme acceptació per part del públic. «All Story Magazine» li publica el 1912 la primera de les aventures del capità John Carter (A Princess oi Mars), i el 1914, la primera de Tar- zan (Tarzan of the Apes), personatges, tots dos, que el catapultaran a la fama. La saga marciana ?que és com es coneixen les nou novel·les que tenen John Carter com a protagonista? ha tingut continuadors i compta amb clubs de lectors arreu del món, i, pel que fa a Tarzan, els còmics i el cinema ?ja el 1918 es va filmar la primera pel·lícula sobre aquest personatge? l'han convertit en una icona de la cultura popular del segle XX. Les novel·les sobre John Carter i Tarzan, a més de les conegudes com la saga venusia- na, han convertit E.R. Burroughs en un dels autors més llegits i traduïts. L'Odissea bàrbara (Beyond Thirty) es va publicar a «All Around Magazine» el 1916, i és una de les obres menys conegudes del seu autor, fins al punt que no havia estat mai traduïda a cap llengua hispànica, mentre que les sagues marciana i venusiana i totes les novel·les sobre Tarzan sí que ho han estat. A pesar d'això les aventures d'un mariner americà que, contra les ordenances del seu país, traspassa la prohibida Longitud 30° Est i s'endinsa en una Europa desconeguda ?ens trobem en el segle XXII? contenen, sintetitzats, els exotismes i les fantasies que van fer famosos John Carter i Tarzan. Amb una gran facilitat i agilitat narratives, Burroughs ens explica una història insòlita en què els gèneres aventúrese i fantàstic anuncien, i proporcionen, les pautes dins les quals es mouran els primers llibres de ciència-ficció: inventiva, pai